Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Cervell
Anatomia humana
El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…
Trompa de Fal·lopi
Anatomia humana
Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
L’intestí gros
Anatomia humana
L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
El cor
Anatomia humana
El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…