Resultats de la cerca

Engendrat, segons l’oracle de Delfos, per a venjar els seus germans, morts per Atreu atrida , donà mort a aquest i després al seu fill Agamèmnon Regnà a Micenes, fins que fou mort per Orestes

Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides

Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana…

El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…

La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

L’art de la prehistòria Per a l’estudiós de la prehistòria, que treballa en contacte amb tècniques poc habituals i amb materials infinitament variats i completament diferents dels contemporanis, la definició de l’art és força difícil, complexa i variable En quin moment, en la vertiginosa seqüència cronològica de la història humana, que es pot remuntar cinc milions d’anys enrere, fa la seva aparició l’objecte d’art, l’obra d’art Per a tractar sobre aquest problema i definir les manifestacions artístiques més antigues existeixen nombrosos criteris, diferents i originals Potser es pot considerar…

Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…