Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
ou
Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més…
litotrípsia extracorpòria per ones de xoc
Mètode no invasiu de litotrípsia en què un aparell adequat, denominat litotriptor, genera ones de xoc que, orientades per un reflector el·lipsoidal, convergeixen focalment en el càlcul renal d’un pacient parcialment submergit en aigua.
L’impuls de les ones té una durada d’aproximadament 0,5 μs i una pressió de pocs Kbar La ubicació del càlcul renal és determinada amb precisió gràcies a un sistema biaxial de raigs X La destrucció del càlcul és selectiva i es basa en el principi que en el punt d’entrada de les ones s’originen forces de compressió, mentre que en l’extrem oposat del càlcul, per inversió durant la fase de reflexió, s’originen forces de tracció El càlcul, així, es fragmenta en partícules petites, semblants a una sorra fina, que són eliminades espontàniament per via urinària…
karité
Botànica
Arbre, de la família de les sapotàcies, de fruits en baia esfèrica o el·lipsoidal de 4-5 cm de llargària que contenen unes llavors de 2-3 cm de radi, recobertes d’un tegument lignificat, formades per dos cotilèdons, làtex i greix.
Aquest greix és emprat en la preparació de la margarina Els karités són freqüents en els parcs forestals d’Àfrica
Castell de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Part de llevant d’una torre cilíndrica de grans dimensions, l’únic element conservat d’aquest antic castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Gàver, al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, són damunt un petit turó al peu del qual s’estenen les poques cases d’aquest poble Entre aquestes i el castell hi ha un gran fossat, de deu metres d’amplada, que aïlla la fortificació per la part oriental, la més accessible Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 Gàver és a poc més d’1 km al sud-est d’Estaràs per la carretera LV-1005, que, venint de Sant Ramon, va cap…
olivera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les oleàcies, de 5 a 12 m d’alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoidal, primerament verds i finalment negres.
Els fruits, les olives , són comestibles i proporcionen un excellent oli de cuina La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos És un arbre molt conreat a la regió mediterrània, d’on és oriünd Detall de branca d'olivera amb fruits © MC L’olivera com a símbol de la pau té origen en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló Pintat sovint en sepulcres cristians primitius, és símbol de la pau eterna Els pobles mediterranis li han atribuït sempre un valor religiós creada per Atena, amb les seves branques foren coronats els guanyadors dels…
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Castell de Montmagastre o de la Móra (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca Mapa 31-13 326 Situació 31TBG852502 A 2 km al sud de Peralta de la Sal, per la…
Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests…
Bronzes d’indumentària de les valls del Llobregat i del Besòs
Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…
Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco
Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…