Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als PaïsosCatalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
luddisme
Economia
Sociologia
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als PaïsosCatalans hi hagué accions luddites a Camprodon,…
mercat matrimonial
Sociologia
Conjunt de les persones que volen contreure matrimoni o formar una parella.
És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als PaïsosCatalans per la demògrafa Anna Cabré
hippy
Sociologia
Dit del moviment juvenil que aparegué el 1965 als EUA amb una ideologia més intuïtiva i pràctica que no pas teòrica i lògica que postulava el rebuig de la societat de l’opulència.
Els hippies es diferenciaven de llurs predecessors, els beatniks , per l’aspiració a la felicitat en aquest món pràctica de l’amor i rebuig de la violència Llurs indumentàries, de vius colors, eren ornades de penjolls i talismans Vivien en grups tribus per tal d’establir un contacte directe i personal amb els altres i evitar l’anonimat del món modern Altres característiques, no comunes a tots els hippies , eren el vegetarianisme, el consum de drogues toves i l’adscripció al budisme Al final del 1967 el moviment hippy entrà en crisi, per tal…
assistent social
Sociologia
Persona que exerceix com a professió el treball social
.
Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal…
treball social
Sociologia
Activitat professional dels assistents socials
.
És dirigit a persones, grups i comunitats per a ajudar-los a tenir consciència crítica de llur realitat i a fer cara a les situacions conflictives i carencials Consisteix a analitzar, sintetitzar i interpretar les causes que les produeixen i els elements que hi intervenen i formular programes d’acció conjuntament amb les persones i els grups afectats i amb altres professionals Com a activitat professional el treball social nasqué als països més industrialitzats al final del s XIX, com una resposta a les necessitats socials provocades pels canvis que originà la industrialització Als Països…
emigració
Sociologia
Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.
És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major…
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als PaïsosCatalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones…
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als PaïsosCatalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim