Resultats de la cerca

Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1987 i és conegut també com a EntitatMetropolitanadelMediAmbient El 70% dels residus sòlids que es produeixen 1,16 kg/habitant i dia es dipositaren fins el desembre de 2006a l’abocador del Garraf A partir d’aleshores els residus de la regió metropolitana es transporten als ecoparcs i al dipòsit controlat de Can Mata als Hostalets de Pierola, a l’Anoia També les principals plantes depuradores d’aigües…

Taxa de creixement demogràfic anual i evolució de la població absoluta 1960-1981 L’evolució de la població dels Països Catalans durant el període 1960-81 mostra un perfil molt peculiar Es tracta d’un cas únic, que comprengué un decenni —el dels seixanta— amb unes taxes de creixement semblants a les dels continents africà i asiàtic, i que va ser qualificada com d’explosió demogràfica, i un segon període, el quinquenni 1975-81, que tingué unes taxes molt més suaus Això indicava una tendència que en la dècada dels vuitanta es consolidà i que s’acostà al creixement zero Tanmateix, l’evolució que…

L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià…

El PSC, que disposa de majoria absoluta, pacta amb IC-EV i ERC la composició de les entitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que manté la presidència dels tres organismes L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, és elegit president de la Mancomunitat de Municipis, José Ignacio Cuervo ocupa la presidència de l’EntitatMetropolitanadelMediAmbient, i l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Celestí Corbacho, serà el president de l’EntitatMetropolitanadel Transport

La Generalitat de Catalunya i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya CONFAVC signen un acord per a desbloquejar el conflicte que des de fa vuit anys mantenen 80000 famílies que es neguen a pagar els rebuts de l’aigua pels elevats impostos L’acord signat pel conseller de MediAmbient, Joan Ignasi Puigdollers, recull les propostes de la CONFAVC sobre unificació i reducció d’impostos i la negociació del deute acumulat, que és de 7500 milions de pessetes La CONFAVC afirma que no es començarà a pagar fins que no signin el compromís les altres…

Creat l’any 2000, el seu director és el biòleg Salvador Rueda i Palenzuela, principal introductor dels criteris de l’ecologia urbana i delmediambient urbà a la planificació estratègica i urbanística La principal finalitat és la formulació d’instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn amb relació a la sostenibilitat econòmica, social i ecològica, i territorial, desenvolupant eines, models i indicadors urbans Per mitjà de sistemes d’informació i modelització desenvolupen projectes de planificació estratègica en diferents àmbits…

La ciutat i el camp Fins al segle XIX les grans ciutats eren excepcionals es tractava de capitals dels grans imperis, com Roma o Constantinoble, o dels principals estats absoluts, com Londres, París, Viena, Nàpols o de grans centres comercials o artesanals medievals, com Venècia, Florència, Lió Al començament del segle XIX, quan per primera vegada en la història de la humanitat la població mundial va assolir la xifra de mil milions de persones, aproximadament el 90% de la gent vivia encara en medis rurals Posteriorment, com a conseqüència de la Revolució Industrial, primer a Anglaterra i…

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Logo de la Caixa de Terrassa La creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa 1877 Terrassa, el 1877 Terrassa, en postals del començament del segle XX L’any 1877, la vila de Terrassa tenia uns 11 000 habitants Des del 1834 era cap de partit judicial, un territori equivalent al que és avui dia la comarca del Vallès Occidental Terrassa s’ha industrialitzat Els seus empresaris han jugat fort a favor de les noves tècniques i de les noves màquines, que permeten multiplicar la producció A l’igual que Sabadell, trien l’especialització llanera, dintre del sector tèxtil, que és el que encapçala la…