Resultats de la cerca

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987, L’arc romà…

Segons la tradició clàssica, Aspendos fou fundada per colons d’Argos liderats per Mopsos entorn de l’any 1000 aC, a l’O del riu Eurimedont actual Köprü i a 16 km del mar Al segle V aC, la ciutat florí gràcies al comerç d’oli, sal i llana i al fet que formava part de la Lliga Dèlica, i era suficientment rica per a encunyar moneda de plata La dominació romana no suposà cap fre a la seva vitalitat comercial, i per això, les seves principals ruïnes corresponen a aquest període arcs monumentals, àgora, basílica, mercat, nimfeus, estadi, etc Les dues restes arqueològiques més ben conservades són l’…

L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…

És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−,…

Situació Exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis principal decorat amb motius llombards ECSA - Rambol L’església de Santa Maria i Sant Pere és situada prop de les restes del castell Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E Història Una de les primeres referències documentals d’aquesta església data de l’any 1153, en una venda feta al priorat d’Espirà de l’Aglí d’un honor a la parròquia de Santa Maria de Castellrosselló posteriorment és esmentada el 1174 en…

Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española 1916 i la…

Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context arqueològic, manca d’…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la UB en filologia semítica el 1955 i en història el 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 ha estat el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu ha experimentat un gran creixement i ha creat les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També ha dirigit el muntatge de diversos museus municipals Ha estat comissari de…

Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la Grassa, del…