Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
esfalerita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS, també anomenat blenda
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos També n'hi ha en masses exfoliables i d’aspecte fibrós o concrecionat És freqüent la macla segons la cara de l’octàedre La seva estructura cristallina és anàloga a la del diamant Té una duresa 3,5-4 i una densitat 4,09 és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant És la mena més important de zinc i es presenta sovint associada amb la galena Hom en troba a Coeur d’Alene…
Fuente Obejuna
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a la capçalera del riu Guadiato, a Sierra Morena, al límit amb la província de Badajoz.
Hi ha agricultura horta, olivera, cereals i ramaderia oví, porcí, aviram, així com una certa activitat industrial i minera esfalerita, feldespat
gahnita
Mineralogia i petrografia
Aluminat de zinc, Al2O4Zn.
Cristallitza en el sistema cúbic Té una duresa de 8 i un pes específic de 4,3 D’un color verd fosc, gris, blau i negre, és un mineral metamòrfic, sovint barrejat amb pirita, esfalerita i galena, també en els gneis, amb granats i cordierita
wurtzita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal és polimorf de l'esfalerita, que cristallitza en el sistema cúbic Es presenta en cristalls piramidals o tabulars, i també en fibres o crostes Té una duresa de 3,5 a 4 i una densitat de 4 És de color negre N'hi ha jaciments importants a Oruro Bolívia
calcopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, CuFeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2
blenda
Mineralogia i petrografia
Nom que designava el sulfur de zinc, actualment conegut per esfalerita.
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o semblant al dels…
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que tendeixen a…
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
tal·li
Química
Element químic, de nombre atòmic 81, pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, descobert espectroscòpicament per W.Crookes l’any 1861.
La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser…