Resultats de la cerca

Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres…

Aquest concepte, estretament lligat amb el de superpoblació, és molt relatiu, puix que la pressió de la població sobre els recursos pot ésser d’intensitat molt variable, i és difícil de precisar quan és insostenible o quan sobra població i quan els recursos són mal mobilitzats El concepte té validesa per a aquelles societats d’economia teòricament estable on tot augment quantitatiu de la població dóna lloc a un descens de la renda per capita i a una manca de llocs de treball Tot l’escreix de població respecte al volum d’equilibri constitueix l’excedent que, o bé emigra, o bé és…

És la diferència entre el producte social planejat i el volum de consum elegit Tant el producte social com el consum òptim són el resultat d’una decisió autoritària i prèvia del pla La finalitat de l’acumulació socialista és l’augment de la producció, combinat amb l’augment de les despeses socials Els factors d’increment de l’acumulació socialista són els mateixos que augmenten l’excedent econòmic planificat el progrés tècnic, l’augment de la població activa, l’increment de la rendibilitat de les empreses, etc L’acumulació socialista és realitzada mitjançant les inversions…

L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació Marx distingeix la jornada de treball en dues parts treball necessari i treball excedent la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació En el sistema…

Hom l’anomena inversió bruta quan en el total de les despeses hom inclou el reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, i inversió neta en el cas contrari Quan la inversió neta és positiva, augmenta la capacitat de producció d’un país, en augmentar el seu estoc de capital quan les despeses d’inversió no arriben a cobrir les necessitats de reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, disminueix la capacitat de producció, en disminuir també l’estoc de capital El volum d’inversió depèn del volum d’…

Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest sentit, hom el…

Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el…

L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos