Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Clara Segura i Crespo
© May/Zircus-TNC
Teatre
Actriu.
Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin 1999, de Molière Refugi 2003, de Jessica Goldberg Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles, Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet 2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Eduard Punset i Casals
Economia
Història
Política
Advocat, economista, polític i divulgador científic.
Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra…
Turquia 2011
Estat
Al final de febrer, el Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK va posar fi a la treva existent de manera unilateral Acordada a l’agost del 2010 i perllongada fins a les eleccions legislatives del juny, la treva va donar al Govern turc temps per a trobar una solució al conflicte amb els rebels kurds, en lluita armada contra el poder central pel reconeixement dels drets de la seva comunitat A mitjan octubre, el PKK va llançar una operació mortífera contra l’exèrcit turc a les muntanyes del Kurdistan, que va matar 24 militars i en va ferir 18 En represàlia, l’exèrcit va llançar operacions…
Contrareforma
Història
Moviment reformador catòlic del segle XVI enfront de la Reforma protestant.
L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…
Marroc 2015
Estat
L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
Josep de Magarola i de Grau, abat de Sant Pere de Camprodon (1665-1668)
El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…