Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Charles Edward Spearman
Psicologia
Psicòleg anglès.
Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927
tipologia
Psicologia
Sistema de classificació dels individus en tipus físics o psicològics.
Des que Hipòcrates presentà la seva teoria dels quatre humors, més d’una seixantena de propostes han pretès de classificar els homes en tipus físics o psicològics Totes aquestes tipologies es poden reunir en tres grans grups les que relacionen la constitució física i el caràcter biotipologia, les psicoanalítiques, entre les quals destaquen la d’AAdler, la de CGJung i la de Heymans-Wiersma-Le Senne, i les fonamentades en l’anàlisi factorial, on cal destacar la de RCattell i la de HJEysenck
definició per recurrència
Matemàtiques
Definició d’una funció sobre els nombres naturals definint-la per a 1 i, per a cada n més gran que 1, en funció dels valors que pren per a nombres més petits que n
.
Per exemple, la funció factorial pot ésser definida fent 1 = 1 i, per a un n > 1, fent n = n -1 n Aquests procediments de demostració i de definició, ja coneguts i emprats pels grecs, han estat generalitzats i ara hom utilitza les recurrències a qualsevol conjunt ben ordenat on tot subconjunt té mínim Aleshores, per a demostrar que una proposició és veritable per a tot element del conjunt ben ordenat, basta demostrar que és veritable per a tot element si ja ho és per a tots els anteriors
Brian JL Berry
Geografia
Geògraf anglès naturalitzat nord-americà.
Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…
permutació
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents, és a dir, cadascun dels diferents arranjaments lineals que es poden fer amb diferents elements, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments.
El nombre de permutacions diferents que hom pot fer amb un conjunt de n elements és n n factorial i és donat per la fórmula n = n n- 1 n -2 2 × 1 Si hom identifica alguns dels elements del conjunt, obté les permutacions amb repetició Si el conjunt és identificat en classes de n 1 , n 2 n r elements, el nombre de permutacions amb repetició és n / n 1 n 2 n r Si hom suposa que els llocs són disposats en un cercle i que no es distingeix entre dues permutacions si només difereixen en una rotació, hom obté les permutacions circulars , tant amb repetició com sense Llur…
descomposició d’un polinomi
Matemàtiques
Expressió d’un polinomi com a producte de polinomis de grau menor.
Si K és un cos i K x és l’anell de polinomis sobre K , hom diu que un polinomi p x és reductible sobre K si admet una descomposició en la forma p x = f x g x on grau f x < grau p x en cas contrari hom diu que p x és irreductible o primer sobre K La reductibilitat d’un polinomi depèn del cos a què pertanyen els coeficients així, el polinomi x 2 +1 és reductible sobre ℂ, ja que x 2 +1= x + i x - i , però és irreductible sobre ℝ, perquè no hi admet cap descomposició en factors de grau menor Tot polinomi de l’anell K x pot descompondre’s unívocament en un producte de…
Josep Maria Costa i Molinari
Psiquiatria
Medicina
Psiquiatre i neuròleg.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1955, diploma extraordinari en Psicologia Aplicada i Psicotècnia 1959, i doctor el 1972 amb la tesi Anàlisi factorial de la percepció taquistoscòpica , del 1957 al 1970 treballà a l’Institut Mental de la Santa Creu de Sant Andreu Barcelona L’any 1973 obtingué per concurs la plaça de director de l’Institut Municipal de Psiquiatria, que exercí fins el 2002 Professor encarregat de curs 1969, catedràtic interí 1972 i catedràtic numerari de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990, d’on fou director dels…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de paisatge, que…
fórmula de Stirling
Matemàtiques
Expressió matemàtica que permet de calcular, aproximadament, el factorial d’un nombre n, si és molt més gran que 1.
L’exactitud del resultat és tant més bona com més gran és n Hom l’escriu Val a dir que, per a qualsevol valor de n , es compleix
recursiu | recursiva
Matemàtiques
Dit de les funcions que són definides per recurrència (definició per recurrència), com és el cas de la funció factorial.