Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…

Targeta comercial del taller de litografia de PSerrallonga, Barcelona, sd AC / GS El poderós instrument de la publicitat moderna va néixer com a conseqüència de la revolució burgesa i dels nous aires econòmics de la industrialització vuitcentista, amb la producció i comercialització de béns de consum La nova situació va empènyer els empresaris a prendre mesures per a assegurar-se la venda dels productes fabricats, i una d’aquestes mesures va ser la publicitat Més enllà de les velles formes d’anunciar “domèstiques”, com ara els reclams penjats a la porta de la botiga, d’origen medieval, o la…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…

És important la illuminació per a estudiar Els òrgans que fan funcionar el sentit de la vista, com ja saps, són els ulls L’ull humà, tot i no disposar de l’agudesa visual excellent d’una àliga, té una capacitat d’adaptació a l’entorn molt elevada Per això, ets capaç de veure-hi en la foscor, després d’un temps d’adaptació Aquest temps varia en funció de les persones La capacitat de veure-hi amb llum o sense és deguda a dos tipus de cèllules sensibles a la llum que tenim a la retina membrana de l’interior de l’ull on es representen les imatges que veiem Les cèllules que et permeten veure-hi a…

Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per…

Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…