Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Lucreci: el món és mortal
Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al voltant de l’…
Piotr A. Kropotkin: la lluita per la vida i l'ajuda mútua
En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S Famintsin 1835-1918 o Konstantin S Merejkovski 1855-1921 en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèllules eucariotes Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris simbiogènesi, teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres autors George E…
El bon i el mal govern
Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…
Benoît de Maillet: vivent i no vivent
Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i…
El prestigi del bestiar
Un dia és un dia tothom sap què és estirar més el braç que la màniga, si l’ocasió s’ho val Ni en la mercantil concepció del món que domina la cultura industrial no ha estat completament eradicat el concepte d’excepcionalitat O de prestigi Mantenir el renom o millorar la imatge són motius suficients perquè persones o empreses s’embarquin endespeses potser excessives o descartin alienar segonsquins béns patrimonials, ni en cas de necessitat Les joies de la família, per exemple, que només són venudes com a ultimíssim recurs I, tanmateix, quin partit immediat se’n treu És per això que molts…
“El Orinoco ilustrado”
Remunten els “yungas”, emergeixen de sota l’horitzó i aterren a El Alto, l’insòlit aeroport de La Paz, a més de 4 000 m d’altitud Són vells avions dels anys quaranta, DC-3, C-46 i B-17, que vénen dels “llanos” de Mojos i deles sabanes de la plana, allà baix, a escassos metres sobre el nivell de la mar, a la conca del Paraguai Duen carn en canal, vedells escorxats que potser no havien vist mai un automòbil quan campaven lliurement Vedells aerotrans-portats, de races elementals, reflex de l’esbiaixat desen-volupament a mitges de laramaderia sabanera Saba-na antropitzada, en tot cas Abans dels…
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
Uranium City
El bosc boreal que recobreix l’escut canadenc precambrià no és gaire acollidor El sòl és prim i els arbres esparsos Els hiverns són llargs, foscos i rigorosos A l’estiu, que és breu, els mosquits i la mosca negra ho infesten tot Poblat escassament durant segles per pobles aborígens que subsistien caçant i pescant, i visitat esporàdicament per traficants de pells, a la darreria del segle XIX la situació començà a canviar s’hi descobriren or i altres minerals valuosos Amb l’esclat de la mineria aparegueren poblacions de circumstància, sotmeses al vaivé de les explotacions Uranium City, al N de…
Els boscos del fred
El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…
La gestió i els problemes ambientals dels boscos monsònics
La reculada de l’espai forestal Els boscos monsònics tenen els mateixos problemes de desforestació que les pluviïsilves equatorials En general, des dels primers temps han estat més fàcils de rompre per ser destinats a l’agricultura i avui en queden molt poques àrees encara verges Actualment l’increment de la pressió demogràfica i la demanda de recursos forestals estan causant una ràpida desforestació a les regions monsòniques La colonització secular de l’àmbit monsònic La major part de les selves monsòniques de l’Índia, la Indo-xina i Java, si no totes, representen una successió secundària…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina