Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Els Planas, constructors de turbines i material elèctric
El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…
La història de la informàtica a Catalunya i a Espanya
De la investigació a la indústria Primera installació de control de semàfors a Barcelona ECSA La història de la informàtica a Espanya comença en realitat amb Leonardo Torres Quevedo, el qual, a l’inici del segle XX, establí els principis teòrics de l’automàtica i solucionà els problemes mecànics fonamentals de les màquines de càlcul planejades per Charles Babbage Davant la impossibilitat mecànica de reproduir les concepcions matemàtiques de Babbage, Torres Quevedo se serví dels relés electromecànics per a resoldre els inconvenients que presentava el moviment mecànic de rodes dentades i…
La casa Cros, pedra mil·liar de la indústria química catalana i espanyola
Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries grasses o…
Les màquines de vapor fixes de La Maquinista Terrestre i Marítima, SA
Gravat dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima vers el 1882 ECSA L’estrena de la fàbrica Bonaplata, el 1833, el primer viatge del vaixell El Balear, el 1834, i la inauguració del ferrocarril de Mataró, el 1848, simbolitzen l’inici de l’era del vapor a Catalunya La nova energia va renovar les velles indústries i en va crear de noves La metallomecànica ha estat la més rellevant de les darreres A més d’aplicar-se a la producció de maquinària diversa i altres articles de metall, alguna empresa s’ha atrevit amb els motors mateixos Destaca entre totes La Maquinista Terrestre i Marítima,…
El complex petroquímic de Tarragona en la modernització de la indústria química de base
La producció petroquímica Quadre 1 Principals productes petroquímics La utilització de determinats derivats del petroli com a primeres matèries va donar lloc a un canvi de forta transcendència per a la indústria química L’obtenció de productes químics orgànics utilitzant derivats del petroli com a primera matèria es fonamenta en dos processos químics el cracking i el reforming de naftes o gasoil obtinguts en el procés de refinació del petroli El cracking craqueig al vapor permet obtenir bàsicament la família de productes químics de base, coneguts amb el nom d’ olefines , en les quals…
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues…
Carles Ardit i l’espionatge industrial a l’inici del segle XIX
Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions…
La indústria d’automoció a la segona meitat del segle XX
El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…
L’aeronàutica, una oportunitat tècnica arrabassada
Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…
Les patents Casablancas: una innovació tèxtil d’abast internacional
Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…