Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…
piràmide de Maslow
Psicologia
Teoria psicològica formulada per Abraham Maslow que afirma que les necessitats humanes s’ordenen jeràrquicament i que fins que no s’ha satisfet una necessitat d’ordre inferior no se’n manifesta una d’ordre superior.
Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista Psychological Review
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
orgasme
Biologia
Psicologia
Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals.
L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en…
motivació
Filosofia
Psicologia
Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.
Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…
apetit
Biologia
Psicologia
Tendència a satisfer certes funcions fisiològiques, especialment les de la generació i la digestió.
emoció
Psicologia
Procés i estat afectiu que revelen tant una manera subjectiva d’afrontar la realitat com un contingut de consciència determinat.
El qual contingut es caracteritza per un estat que oscilla entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida L’emoció comporta reaccions fisiològiques el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit La natura de l’emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques Així, hom interpreta les modificacions que en l’adaptació a la realitat comporta l’…
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates s V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola i Nicola Pende, i…
erotisme
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…