Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
punt fix
Matemàtiques
En una aplicació f, punt x que verifica la condició f(x) = x.
També és anomenat punt doble Per exemple, el centre de simetria és un punt doble en la simetria central Brouwer ha demostrat l’anomenat teorema del punt fix , segons el qual tota aplicació contínua en una esfera n -dimensional amb ng 2 té un punt fix El teorema té com a conseqüència que la major part de les deformacions físiques tinguin punts fixos
cicloide
©
Matemàtiques
Corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una recta.
Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella
cardioide
© fototeca.cat
Matemàtiques
Epicicloide singular engendrada per les posicions d’un punt d’un cercle de radi a que roda sense lliscar per damunt d’un altre cercle del mateix radi.
Té un punt de retrocés O , respecte al qual l’equació de la cardioide en coordenades polars és ρ = 2 a 1-cos θ La longitud de la cardioide és aleshores 16 a i l’àrea és 6π a 2
segment
Matemàtiques
Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A
i B
, de la recta, que hom anomena extrems del segment
.
Quan aquests extrems són considerats en un cert ordre A, B , el segment és anomenat orientat o vector fix
vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom defineix un…
homotècia
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que compleix aquestes dues condicions.
Qualsevol punt A i la seva imatge A' són alineats amb un punt fix O anomenat centre d’homotècia , i els segments compleixen la relació k essent, per a cada homotècia, una constant real anomenada raó de l’homotècia Les homotècies transformen rectes en rectes, circumferències en circumferències i conserven els angles
Louis Poinsot
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832
rotació
Matemàtiques
Transformació geomètrica que constitueix un dels moviments rígids del pla o de l’espai i que conserva les distàncies (mides i forma) i l’orientació de les figures sobre les quals és aplicada.
En el pla hom considera la rotació al voltant d’un punt fix que correspon a moviments rígids circulars de centre al punt donat En l’espai hom considera la rotació al voltant d’una línia , en la qual qualsevol punt d’una figura es mou en sentit circular al voltant de la línia donada eix de rotació, en un pla perpendicular a aquesta i que passa pel punt donat Una rotació d’eixos correspon a una rotació que deixa fix l’origen de coordenades Aquestes rotacions permeten de passar d’un sistema de referència a un altre que pot ésser més adequat per a l’estudi d’un problema geomètric…
operand
Matemàtiques
Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat.
Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la…
el·lipse
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una…