Resultats de la cerca

Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu…

Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…

Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació, és a dir, de…

Hom l’anomena també rinitis atròfica

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten…

Definició És anomenada abscés de pulmó l’acumulació de pus —líquid viscós constituït bàsicament per microorganismes, cèllules del sistema immunitari i restes de teixits— que es localitza en una cavitat formada a l’interior del pulmó per la destrucció dels teixits broncopulmonars normals en el curs d’una infecció Aquesta cavitat habitualment es comunica amb el bronqui per on han entrat els gèrmens responsables de la infecció en el teixit pulmonar Causes L’abscés de pulmó és degut en general a una infecció del pulmó causada per microorganismes…

Aristoloquiàcies 1 Aristolochia pistolochia a planta sencera, de port un xic lianoide, amb flors ben obertes i fruits en diferents estats de maduresa x 0,5 b visió parcial d’una flor jove seccionada, amb els estigmes ben aparents, els estams encara tancats i els pèls retrorsos que revesteixen el tub periàntic x 1 c secció d’una flor més madura, amb els estams ja oberts i els pèls periàntics pansits x 1 d càpsula madura tot just oberta, amb les granes a punt de ser dispersades x 1 Eugeni Sierra Constitueixen una família pròpia de les regions tropicals i temperades que conté vora de mig miler…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…

Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…