Resultats de la cerca

Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en general…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt…

Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador

Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…

És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més…

Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït  fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus…

Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La…