Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Felix Timmermans
Literatura
Escriptor flamenc.
La seva obra passa d’un pessimisme total, com en Schemeringen van de dood ‘Ombres de la mort’, 1910 a un càntic a la vida retrobada i a la natura, que des de Pallieter 1916 es farà constant en totes les seves obres posteriors Gran creador de la llengua, amb troballes sorprenents, escriví també contes, biografies idealitzades i poesia Cal remarcar Adagio 1947, recull de poemes traduït a diversos idiomes, De Harp van Sint Franciscus ‘L’arpa de Sant Francesc’, 1932, Boerenpsalm ‘Salm camperol’, 1935, Pijp en Tabak Pipa i tabac, 1933, etc
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…
Caspar David Friedrich
Sortida de la lluna sobre el mar , de Caspar David Friedrich (1822)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…
Els bacteris
Concepte de bacteri Els bacteris són organismes cellulars procariòtics que, per llur mida microscòpica, pertanyen al conjunt dels microorganismes L’estructura de llur citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals, bé que hi ha l’excepció dels tilacoides de les cianofícies i dels procloròfits Als bacteris pròpiament dits hi poden haver invaginacions de la membrana citoplasmàtica de diferents tipus i, en alguns casos, poden presentar-se orgànuls envoltats per membranes diferents de la citoplasmàtica o membrana unitària…
Els virus i els viroides
Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…
Arquitectura catalana del Noucentisme i academicisme
Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Literatura barroca
El manierisme italià L’època de gran creativitat que havia caracteritzat la primera part del segle XVI a Itàlia pren una altra orientació menys optimista i brillant a partir d’aleshores Pertorbada pel conflicte de consciències que deriva de la ruptura religiosa de la Reforma i del consegüent autoritarisme de la Contrareforma catòlica, la segona part del segle XVI és l’època de crisi del Renaixement En el terreny artístic i literari, l’adhesió cada vegada més rigorosa al classicisme deixa entreveure el neguit, la malenconia, la sensualitat reprimida, trets que marquen l’abandó de les…
Josep Llimona, la superació de l'anecdotisme vuitcentista
La majoria d’estudiosos que han tractat el període modernista han coincidit a afirmar que, en el camp de l’escultura, Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864-1934 fou, sens dubte, la figura més important del moment Per bé que la singularitat de la seva obra no és comparable a la produïda per Antoni Gaudí, personatge genial i màxim representant de l’arquitectura europea coetània, dins el corrent renovador del Modernisme Llimona va ser l’únic escultor que trencà motlles, mostrà capacitat per assimilar amb personalitat les noves tendències europees i superà amb encert el realisme detallista,…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…