Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
entrellaçament
Electrònica i informàtica
Comunicació
Mètode d’exploració, emprat en televisió, consistent en la descomposició d’una imatge completa en dues trames amb llurs línies entrellaçades.
A la primera trama són explorades les línies imparelles 1, 3, 5, 7, etc, i a la segona, les parelles 2, 4, 6, etc D’aquesta manera l’efecte de parpelleig és reduït notablement televisió
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
cíclops
Carcinologia
Gènere de crustacis entomostracis de la subclasse dels copèpodes de petites dimensions, amb el cos allargat i format per un cefalotòrax, més o menys ovalat, i un abdomen cilíndric.
Les antènules són ben desenvolupades, especialment en els mascles Els sexes són separats, i les glàndules genitals, imparelles La respiració és cutània, i els aparells circulatori, digestiu i nerviós són poc evolucionats Viuen a les aigües dolces i són, com tots el copèpodes, un dels principals components del zooplàncton
bot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels plectògnats, de la família dels mòlids, gros (fins a 3 m), de cos discoidal, comprimit, recobert de pell aspra i granulosa, de color gris o castany.
Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània
ciclòstoms
Ictiologia
Classe de vertebrats que comprèn els més primitius i més antics d’entre ells, única de la superclasse dels àgnats.
Agrupa animals que conserven el notocordi durant tota la vida, desproveïts de mandíbules i proveïts només d’aletes imparelles Tots ells són anguilliformes, tenen la pell nua i brànquies de sis a quinze parells tancades dins unes bosses branquials el disc bucal és suctor, d’acord amb llur vida parasitària La classe agrupa nombroses formes fòssils que tingueren llur màxima expansió en el Silurià superior i el Devonià inferior Els ciclòstoms actuals són representats per dues formes característiques, les llamprees i les mixines
batoïdeus
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…
aleta
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses…
Els clínids: bavosa argentada
L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos