Resultats de la cerca

L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai,…

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende 1930-35 al Conservatori Nacional Entre el 1938 i el 1946 treballà a Europa promocionant la música contemporània xilena Fou fundador de l’Escuela Moderna de Música de Santiago 1940, professor del Conservatori Nacional des del 1946, president de l’Asociación Nacional de Compositores de Chile 1950-56 i de l’Instituto de Extensión de la Universitat de Xile 1953-62 i vicerector de la universitat Fou també membre de l’Academia Chilena de Bellas Artes 1967 i Premi Nacional d’Art 1968 La seva música posseeix influències de l’escola …

Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…

Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les primeres composicions per Malipiero,…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex…

Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers sonor …

Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un pont d’enllaç entre la…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…

El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música…