Resultats de la cerca

La construcció artesanal de joguines És innegable l’existència d’una cultura infantil, àmplia i ancestral, tradicionalment lligada als paràmetres històrics, socials, econòmics i culturals que li ha anat marcant l’anomenada cultura dels adults Aquesta cultura infantil ha anat generant al llarg dels segles un patrimoni propi, especialment manifestat i expressat en tot allò que fa referència al món lúdic Del conjunt d’elements que integren aquesta cultura, en destaca el seu patrimoni material, del qual són una part molt important les joguines, especialment les de…

« Jo quasi diria que no es pot concebre una vida de noi sense jugar jo crec que no arribaria a home moriria com moriria en ser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire » Pau Vila, 1912 El joc i la joguina com a veritables fenòmens socials a Catalunya es produeixen i s’utilitzen de manera molt diferent molt abans de la industrialització i després d’aquest procés de transformació de la societat Al tombant del segle XX, la majoria de les joguines es manufacturen de manera industrial a Catalunya i a València El joc en la societat tradicional, abans de la…

Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…

I Fira de les Joguines, la Confecció i els Articles de la Infància a València

En quasi totes les societats acompleix una funció didàctica en el si del joc infantil Aquests objectes, que en gran part són representacions de mida reduïda del món adult, introdueixen i familiaritzen l’infant amb els objectes i l’ajuden a establir el nexe entre el seu món imaginari i la realitat quotidiana

Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar Els principals objectius dins d’un marc de…

A part la collecció d’objectes antics que ja hi havia a la casa, entre els quals cal destacar els retaules ceràmics, el més interessant són les joguines fabricades a Ibi i les que la família Payà anà comprant arreu d’Europa, especialment a Alemanya, per a utilitzar-les com a model És extraordinària la collecció de vehicles de joguina trens, automòbils, motos i aparells aeronàutics

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota…

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…