Resultats de la cerca

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…

Montanyes Regalades es definí en la seva presentació al núm 1 com l’òrgan de l’escola felibrenca Lo Canigó, on es conjuminava la reivindicació de la tradició, de la llengua i la història pròpies amb un sentiment patriòtic francès Més de la meitat dels treballs publicats foren de caràcter històric i historicoartístic, i entre els seus collaboradors destacaren Joan Capeille, Felip Torreilles, Josep Calmette i Juli Delpont, el director de la revista

Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó

Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català,…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Rennaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans Caseponce, Saisset, Talrich, Pons, etc…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…