Resultats de la cerca

La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una…

És característic en psicoanàlisi el simbolisme sexual, consistent en el desplaçament de l’objecte carregat de libido per una idea o objecte sense relació conscient amb la sexualitat

Originàriament es dóna en les primeres fases libidinals narcisisme primari , en les quals l’infant es creu omnipotent Posteriorment pot succeir que el subjecte retregui la libido dels objectes i la dirigeixi una altra vegada cap a si mateix narcisisme secundari , la qual cosa origina l'esquizofrènia i la paranoia Un cert grau de narcisisme forma part necessàriament de la personalitat

Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund Freud and Karl…

També anomenat id , correspon al pol pulsional de la personalitat i comprèn el món innat, inconscient dels instints En el seu àmbit regeix el principi del plaer i el procés primari les tendències antagòniques coexisteixen sense sotmetre's a una jerarquia És el lloc de reserva de la libido i de l’instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo Tot el món tendencial de l’allò és expressat mentalment per la fantasia L’allò tendeix a la descàrrega de la tensió instintiva aquesta és la base del permanent conflicte o transacció amb les exigències…

La inhibició de l’impuls sexual, és a dir, una absència total o una pèrdua notòria del desig sexual preexistent constitueix una veritable disf un-ció sexual, perquè normalment tothom té un cert grau de libido que es manifesta, si més no, en fantasies eròtiques, La pèrdua del desig sexual pot obeir a factors orgànics, com ara la depressió, malaltia que de vegades es manifesta inicialment d’aquesta manera També poden provocar el mateix efecte l’abús d’al- cohol o d’altres drogues L’administració de determinats fàrmacs i diversos trastorns hormonals Altres vegades, l’absència d’…

En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i…

Definició És anomenada inhibició de l’impuls sexual la mancança acusada i persistent del desig sexual o libido que en cert grau està present en tothom en condicions normals En realitat, resulta difícil d’establir de manera generalitzada una definició categòrica, ja que el grau d’apetit sexual considerat com a normal és molt variable en cada persona i fins i tot depèn o és modificat per moltes circumstàncies, tant educatives o socials com interpersonals Per això, sol ésser més senzill reconèixer la situació com una veritable dis-funció quan es verifica una disminució notòria de l’…