Resultats de la cerca

La majoria de sons són, en aquest sentit, linguals en totes les llengües

És un símptoma característic en afeccions estomatològiques, linguals, en certs tipus d’epilèpsia i en algunes síndromes paraneoplàsiques

Són molt nombroses, i hom les pot classificar en petites labials, bucals, palatines i linguals i grosses paròtides, submandibulars i sublinguals

En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals, palatines i…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria maxillar…

La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi diferencia diverses porcions la base , també anomenada arrel o porció faríngia , a la qual corresponen els dos terços posteriors, més…

L’aparell digestiu experimenta modificacions diverses, caracteritzades per una disminució en la producció de secrecions de les glàndules annexes, com també per una restitució alentida de les cèllules mucoses digestives que es deterioren constantment, i una certa incoordinació dels moviments gàstrics i intestinals En definitiva, això fa que la digestió d’alguns aliments sigui més dificultosa i lenta, en especial la d’aliments molt grassos Tanmateix, però, si es proporciona una aportació nutritiva i se segueixen uns hàbits alimentaris apropiats, la vellesa no té per què comportar trastorns…

Definició És anomenada glossitis la inflamació de la llengua Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta allèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades,…

Definició La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar des del cinquè mes de gestació fins una setmana després del part En una primera fase, anomenada preeclàmpsia , es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o acumulació de líquids en l’organisme, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina sense un tractament adequat, pot evolucionar envers una fase més greu anomenada eclàmpsia en què a les alteracions anteriors s’afegeixen convulsions i pèrdua de coneixement, i que pot ésser causa de mort Freqüència i causes La toxèmia…