Resultats de la cerca

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al s XX Ordenat de sacerdot el 1907, desenvolupà una immensa tasca cultural Conreà la poesia en llengua catalana el seu primer poema publicat fou A la Verge Immaculada 1901 i el 1933 es publicà la seva obra poètica més important, Dialectals Mestre de periodistes, fou redactor en cap del Diario de Ibiza i escriví també en El Correo de Ibiza i El Porvenir El seu interès per la llengua catalana es manifestà, així mateix, en les seves collaboracions amb mossèn…

La seva família procedia de Croàcia Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa per oposició 1913, fundà el Centre d’Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d’Eivissa Interessat per la història, des del 1903 collaborà en Los Archivos de Ibiza El 1908 participà en el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, a Barcelona, amb la ponència Es feudalisme a Eivissa 1909 Autor de monografies, com Santa María la Mayor 1916, Pityusas Ciclo púnico 1931, Ebusus Ciclo romano 1932 i Santa María Ciclo cristiano 1934 El 1935 inicià una…

Vida i obra Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa 1913, fundà el Centre d’Acció Social, i, el 1919, la Federació catòlico-agrària d’Eivissa A partir del 1901 publicà multitud d’articles periodístics de tema divers a la premsa local, especialment al “Diario de Ibiza”, del qual fou redactor en cap La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La…

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

Impressor d’ofici Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’installà a Palma Ha publicat treballs diversos sobre Eivissa Bon profit 1967, receptari de cuina eivissenca, en castellà guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollit les rondalles a Rondaies eivissenques 1953, Rondaies d’Eivissa 1955 i Rondaies i contes d’Eivissa 1961, les seves obres principals, i a Supersticiones ibicencas 1952, Es Berruguet 1956, Lo promès sia atès 1957 i Rondalles de Formentera 1976 Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe català i castellà El Pitiuso

Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també…

En una primera etapa, que va fins al final dels anys seixanta, tingué escassa incidència pública i edità la revista Ibiza i obres d’Isidor Macabich, Enric Fajarnés i Antoni Costa, entre d’altres Al principi dels anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí Mayans i Josep Marí Marí, aconseguiren de l’ajuntament d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari De llavors ençà han estat molts i variats els…

Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981,…

Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…