Resultats de la cerca

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948

Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans

Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant…

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades…

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…