Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
cervesa
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (3 a 5% d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició de llúpol.
Coneguda ja a Egipte fa 6000 anys, d’allà s’estengué a Europa a través de Grècia A l’edat mitjana la producció se centralitzà als monestirs, però, en anar-ne augmentant el consum durant els segles XVII i XVIII, hom començà a construir cerveseries L’obtenció de cervesa comprèn les següents etapes preparació del malt ordi germinat, maceració, cocció del most i fermentació La finalitat de la maceració és dissoldre al màxim les parts útils del malt té lloc una sacarificació del midó, que es transforma en dextrines per acció de les amilases, i una degradació de les…
whisky
© Vicenç Barbero
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa obtinguda per destil·lació de líquids resultants de fermentació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.
La graduació és de 30-60° La majoria de les marques són barreges de whisky de malt amb alcohols destillats de cereals Les millors qualitats provenen d’Escòcia on se n'inicià la producció comercial al segle XV envelleixen com a mínim durant 7 anys en botes de roure que hagin contingut vi de Xerès, on adquireixen el color i l’aroma característics El bourbon és una varietat dels estats del S dels EUA obtinguda, bàsicament, a partir de whishy de moresc i malt de blat o ordi El rye és un whisky de sègol fet als EUA i al Canadà
amilodextrina
Bioquímica
Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, que donen coloració roja violada amb el iode, anomenades també midó soluble
.
Formen pólvores blanques, emprades com a indicador en iodometria i per a determinar el poder diastàtic del malt
succedani
Alimentació
Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.
Per exemple, el malt sense cafeïna, succedani del cafè la garrofa torrada sense teobromina, succedani del cacau, i la margarina sense greix animal, succedani de la mantega
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la…
celler
© C.I.C - Moià
Viticultura
Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
En els cellers de fermentació té lloc la transformació del most en vi, de la infusió de malt en cervesa, etc En els cellers d’emmagatzematge , sovint subterranis i anomenats també caves , tenen lloc els processos d’envelliment o maduració la temperatura, humitat, etc, solen ésser factors que hi cal controlar En les explotacions tradicionals és generalment subterrani o a la part posterior de la planta baixa de la casa En casos d’explotació vinícola, és en comunicació amb el cup i la premsa el vi és conservat en botes que reposen horitzontalment damunt setials Completen el celler…
maltatge
Alimentació
Operació de convertir l’ordi en malt.
Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre