Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
polisacarasa
Bioquímica
Carbohidrasa que catalitza la hidròlisi dels polisacàrids.
És anomenada també poliasa Les amilases o diastases són les que hom coneix des de més antic i són utilitzades en la indústria de la cervesa i d’altres begudes alcohòliques La β-amilasa o sacaroamilasa transforma el midó en β-maltosa La α-amilasa o dextrina-amilasa l’hidrolitza a dextrina, i el glicogen, a α-maltosa
carbohidrasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen enllaços glucosídics.
N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la…
oligosacàrid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats de monosacàrids, units mitjançant enllaços glucosídics.
Els més coneguts són els disacàrids com la maltosa, la lactosa i la sacarosa i els trisacàrids com la rafinosa Poden ésser identificats i analitzats mitjançant procediments cromatogràfics automàtics
activitat diastàtica
Alimentació
Mesura de la capacitat de producció de sucres, per una farina, per l’acció dels enzims (diastases) sobre el midó.
Aquesta capacitat és interessant per a la panificació, puix que el sucre és el suport del creixement del llevat Hom l’acostuma a mesurar com a maltosa produïda, utilitzant l’amilògraf
Digestió i absorció dels glúcids
Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa…
saliva
Bioquímica
Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals (parotídies, sublinguals i submaxil·lars).
Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament és una pràctica…
amilòlisi
Bioquímica
Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general, que pot tenir lloc per hidròlisi (Acida o enzimàtica) o per despolimerització (per acció de la calor o d’enzims).
L’amilòlisi dóna lloc a una disminució de la viscositat dels engruts, a la modificació i final desaparició de les coloracions produïdes pel iode i a l’alliberament de sucres reductors maltosa i glucosa Industrialment és efectuada per tractament amb àcids minerals o amb preparacions enzimàtiques riques en amilases, i intervé com a procés intermediari o principal, per exemple, en la fabricació de dextrines, de glucosa, de xarops de moresc, de cervesa, de whisky, de sake i d’altres begudes en la panificació en la fermentació acetònicobutílica del midó i en altres fermentacions…