Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
caplletra
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, llibre, capítol, paràgraf, etc, amb intenció estètica, sovint ornamentada.
La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres continuaren…
Mides
Mitologia
Personatge mitològic, rei de Frígia, heroi de diverses llegendes populars.
Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…
màscara ritual
© Fototeca.cat
Religió
Màscara emprada, en la major part de les religions primitives, en les funcions rituals.
D’un significat i una funció diferents, d’acord amb la configuració històrica de cada religió, normalment l’ús de les màscares implica el desig d’anullar o d’amagar temporalment la individualitat humana del subjecte i de substituir-la per personatges imaginaris, mitològics, déus, dimonis o animals El portador de la màscara representa, així, l’ésser figurat, i en les societats culturals arcaiques aquesta representació equival a una autèntica identificació, que fa assolir a la màscara, ultra el seu paper ritual, la funció d’ídol o simulacre diví Les màscares monstruoses tenen també…
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma fantàstica o…
Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que el considera…
Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de…
L’escultura de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció Arran de les tasques de restauració del monument iniciades l’any 1950, la Seu Vella s’ha anat omplint de materials d’escultura arquitectònica i d’escultura en pedra, així com d’epigrafia, fragments tots ells que procedeixen dels diferents espais del monument i del qual es van desprendre durant la utilització d’aquest com a caserna militar * El nombre de fragments inventariats * ascendeix a 977 Un nombre determinat d’aquests formen part de l’edifici del segle XIII i es poden agrupar a partir de la seva procedència Capitell núm 44 Capitell procedent de l’ala est del claustre,…
Veneçuela
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
Les portades de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció La decoració de les portades del transsepte, obertes a les façanes respectives, respon a les primeres campanyes de la construcció de la Seu Vella, situades a les primeres dècades del segle XIII Tot i les diferències d’estructura interna i de la quantitat d’escultura, les portades de Sant Berenguer i de l’Anunciata són dos conjunts que cal associar entre si i que hem de separar clarament de la resta d’escultura de la seu En aquest sentit, interessa especialment remarcar la diferència respecte de les altres portades la dels Fillols i les dels peus, les quals s’inscriuen en la línia…