Resultats de la cerca

El moviment es manifestà també en la literatura alemanya B Brecht, E Toller, H Mann, etc Encara que s’hi poden trobar afinitats amb l’expressionisme, la seva cerca d’una imatge lúcida i desencantada, eventualment cínica fins a la deformació grotesca, del món real, no mediada per la seva subjectivitat, els en diferencia determinats artistes, però, poden haver representat totes dues tendències En música es donen característiques semblants en alguns dels compositors de l’àmbit germànic del moment Les collaboracions de Kurt Weill amb B Brecht demostren l’afinitat d’alguns músics amb escriptors de…

L’agrupació inclou la Grande Écurie, amb instru ments que "fan molt de soroll" trompetes i timbals i la Chambre du Roy, que reuneix instruments "més suaus i dolços" oboès i violins Des de fa més de trenta anys, el conjunt manté una activitat regular, tant en el panorama concertístic europeu com en els estudis de gravació i en el terreny pedagògic, ja que la Chambre du Roy és una plataforma de formació de nombrosos instrumentistes, solistes i coristes de França Molts dels músics francesos que toquen en diferents grups barrocs europeus tingueren les seves primeres experiències professionals…

En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’interessà per l…

Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també poemes, especialment de…

Quan tenia catorze anys es traslladà amb la seva família a Bruges, i al cap d’un any deixà l’escola per dedicar-se exclusivament a la música Estudià piano i violoncel al Conservatori de Bruges i al de Brusselles, centre aquest darrer on es diplomà l’any 1962 Mentre encara estudiava a Brusselles començà a interessar-se per la música antiga A divuit anys inicià els estudis de viola de gamba de manera autodidàctica La seva carrera com a violista de gamba començà al grup Ensemble Alarius de Brusselles, on romangué del 1959 al 1972 Parallelament, formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles…

Estudià comerç i teologia, activitats que compaginà amb els estudis de música al Conservatori de París amb O Messiaen El 1949 fundà el Cercle Culturel du Conservatoire de Paris i organitzà una primera sèrie de concerts de música contemporània a la Universitat de la Sorbona amb els alumnes del conservatori El 1968 creà les Setmanes de Música Contemporània d’Orleans i el Centre Internacional de Recerca Musical, i el 1979, les Músiques Actuals de Niça-Costa Blava Fou professor d’anàlisi musical a la Universitat de Vincennes Pioner francès de la barreja de música electrònica i música instrumental…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…

Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes…