Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
arrendament de predi urbà
Dret civil
Contracte de cessió de l’ús d’habitatge o local de negoci per un preu i un temps determinats.
Té dues variants, l’arrendament de local per a negoci o indústria i l’arrendament d’habitatge les legislacions de la majoria dels països han intervingut en la regulació d’aquests arrendaments, especialment després de la Segona Guerra Mundial En la legislació espanyola, aquestes disposicions obliguen l'arrendador a acceptar la pròrroga forçosa del contracte en les mateixes condicions pactades bé que en els casos de necessitat per a ell o per als seus descendents o ascendents, de reedificació de l’edifici i d’altres, pot resoldre el contracte i exigir el desnonament de l’arrendatari, i sols té…
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya Les…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
Guillem Seguer de Montblanc
Art gòtic
L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…
La llana
Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès i de la irrefutable embranzida de la moderna indústria llanera a Catalunya Des de 1814, els inicis de…