Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ǧabir ibn Ḥayyān al-Sūfī
Química
Alquimista àrab.
Exercí una gran influència en l’alquímia medieval Considerat deixeble de l’imam Ǧa'far al-Ṣādiq, li foren atribuïdes nombroses obres, evidentment més tardanes, algunes de les quals circularen per Europa, traduïdes al llatí, sota el nom occidentalitzat de Geber
Akira Kurosawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no…
tel
Arqueologia
A l’Orient Pròxim i Mitjà, pujol artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments o destruccions de les cases, fetes de tova, d’un poblat o una ciutat i de la posterior construcció d’altres habitacions sobre els enderrocs.
L’alçària d’un tel depèn, com és lògic, del temps que un jaciment estigué habitat alguns arriben a fer 33 m És típic sobretot de Síria Tall Ḥalaf Tall al-Ḥarīrī, antiga Mari Tall al-Nabī Mind o Kadeš Tall ‘Atšana o Alalakh , etc, de Palestina, on sovint és emprat el terme hebreu tel Tall Bayt Miršam, antiga Qiryat Sefer Tel Laḥiš, etc i de l’Iraq o Mesopotàmia Tall al-Asmar, antiga Ešnunna Tall Agrab, Tall Ǧuḫa o Umma, etc A l’Iran, bé que hom designa també aquesta mena de turó amb el mot tell Tell-i-Iblis, Tell-i-Nukhudi, etc, s’empra preferentment el terme persa tappeh …
Sant Martí d’Espés de Jus (les Paüls)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis que té adossat una sagristia tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és situada a l’extrem nord del poble d’Espés de Jus o de Baix, en una posició eminent sobre el nucli urbà que s’estén en un coll entre els turons de l’església i de l’antic castell Mapa 32-10 213 Situació 31TCH018018 Per a arribar-hi, cal agafar una pista forestal que parteix de la carretera C-144 a mà esquerra, poc després d’haver deixat enrere el poble de les Paüls i un xic abans del barranc Salat Si seguim aquesta pista, a la primera cruïlla es troba a mà…
Sant Pere del Burgal (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis central convertit en capella i les dues absidioles restaurades recentment ECSA - F Tur Vista aèria d’aquest antic monestir, enfilat en un replà de la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, gairebé enfront d’Escaló ECSA - M Catalán L’antic monestir de Sant Pere del Burgal és situat al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa, en un replà de la muntanya, al costat del torrent, just davant del poble d’Escaló Mapa 34-9182 Situació 31TCH496123 S’hi accedeix des d’Escaló, on cal passar la Noguera Pallaresa, i seguir el curs del riu en…
Àsia
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del s III fins al final del s V, van irrompre per…