Resultats de la cerca

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…

Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i laTaula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi…

El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…

Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…

Dates històriques i culturals Les dues grans obres de l’arquitectura del segle XIII la Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona inici del llenguatge del gòtic Segle XII Fundació de l’orde del Cister Primer quart del segle XII Fundació dels ordes del Temple i de l’Hospital 1140-1150 Gran moment de fundacions cistercenques a Catalunya Dècada del 1240 Reforma del Cister nova concepció arquitectònica Introducció de la primera arquitectura gòtica 1307 Supressió de l’orde dels templers 1443 Instauració de la corona Catalano-Aragonesa a Nàpols i Sicília Arquitectura Segle XIII 1203 Inici de la…

Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Situació Una vista d’aquest mas, durant els treballs d’excavació duts a terme l’estiu de l’any 1985 J Bolòs Mas medieval excavat, en part, durant els estius dels anys 1984 i 1985 sota la direcció de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 03,3 — Y 65,2 31 TDG 033652 Aquest edifici és situat uns 210 metres a l’oest del mas “A” S’hi pot arribar des d’aquest mas, seguint amunt el torrent, o bé s’hi pot anar, des del collet de Blancafort, agafant la pista de l’esquerra i…

El 22 de juliol de l’any 1701, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Pere de Magarola i de Llupià diputat reial Jaume Oliva, advocat, resident a Barcelona oïdor eclesiàstic Rafael de Padellàs i de Casamitjana, paborde de Palau, del monestir de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jaume d’Eva i Malla, domiciliat a Barcelona oïdor reial Pere Màrtir Cerdà, ciutadà de Puigcerdà Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des…