Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ròtula
Anatomia animal
Os parió, triangular, d’uns 5 cm de diàmetre, comprès en el tendó d’inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.
Presenta dues cares anterior i posterior o articular, tres cantells superior o base, intern i extern i un vèrtex a la part inferior
pagellida
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis marins, de l’ordre dels diotocardis, de la família dels patèl·lids, amb la closca, cònica, sense orifici i sense estrat de nacre.
Habiten sobre les roques de la zona costanera, damunt les quals estan fortament adherides Són freqüents a les costes mediterrànies Patella vulgata, P coerulea i, bé que comestibles, són poc apreciades
gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta…
La serra d’Irta i la marjal de Peníscola
La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el…
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau,…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…
Els grups d’aràcnids exòtics
Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament tropical, de bones dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d…
Les illes Medes
Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc…
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’…
La vida bentònica regularment emergida
Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que…