Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Teatro La Fenice
Música
Teatre d’òpera de Venècia bastit en 1790-92 al Campo San Fantin segons plànols de Gian Antonio Selva.
Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà de gran luxe…
Sant Martí de Viver (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament…
Sant Julian de las Albas (Felhuns)
Situació Petit edifici romànic de planta rectangular sense santuari diferenciat, amb la porta a migdia, mirant al mas de Las Albas J A Adell Extrem de llevant de l’església, amb l’absis carrat, on es mostra l’irregular aparell rústec que forma el seu parament, únicament amb carreus ben tallats a les cantonades ECSA - A Roura Aquesta església es troba al costat de la masia de Las Albas, a la riba esquerra de la Matassa, prop de la confluència amb l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′17″ N - Long 2° 29′47″ E La masia de Las Albas és al costat de la carretera D-619, poc abans del trencall…
Zimbàbue 2010
Estat
La intransigència del president Robert Mugabe va paralitzar el Govern de coalició, format al febrer del 2009 per les pressions internacionals Mugabe va designar diversos ambaixadors i altres alts càrrecs sense consultar el primer ministre, l’opositor Morgan Tsvangirai —de fet, el president va continuar manant sense permetre que el primer ministre prengués cap decisió important— Les tensions en el si del Govern de coalició van preocupar els països veïns del Consell de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, en especial Sud-àfrica, que van demanar al president que garantís que…
Bernat Oller
Historiografia catalana
Historiador, teòleg i general de l’orde carmelità.
Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…
Castell de Montcortès (Gerri de la Sal)
Art romànic
La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…
Eslovènia 2017
Estat
L’arbitratge sobre el conflicte territorial que des del 1991 mantenen els governs d’Eslovènia i de Croàcia va centrar bona part del clima polític durant tot el 2017 El mes de juny, el Tribunal d’Arbitratge de la Haia va emetre el seu dictamen i va donar la raó a Eslovènia en moltes de les seves demandes Així, la resolució dona a aquest país els drets de navegació sobre tres quartes parts de les aigües que envolten la badia de Piran, i també li dona parcialment la raó en la seva reclamació d’ampliar l’accés a la Mediterrània, per al qual estableix un espai marítim en una part de la mar…
Macedònia 2009
Estat
L'any va començar amb la presentació d'una sollicitud al Tribunal Internacional de la Haia perquè prengués una decisió sobre la disputa que enfronta aquest país amb Grècia amb relació a la seva denominació Al final d'any, el primer ministre, Nikola Gruevski, va demanar a la seva homòloga croata, Jadranka Kosor, que facilités l'aplicació del sistema d'arbitratge que havien seguit en la disputa croata-eslovena per a desactivar aquest tema La qüestió de la denominació és clau per a permetre l'inici de les converses de Macedònia per a la seva incorporació a l'OTAN i la Unió Europea…
Sant Jordi de Riquer (Montmaneu)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de Riquer El difunt…
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…