Resultats de la cerca

Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori

Pel seu aspecte, hom l’emprava contra afeccions pulmonars

Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…

Boraginàcies 1 Lappula squarrosa a aspecte de la planta x 0,5 b fruit començant a madurar x 3 c aqueni madur x 6 d detall d’un pèl del fruit x 30 2 Viperina Echium vulgare a fragment d’una branca eriçada de pèls rígids, amb les flors de corolla zigomorfa, ben oberta x 0,5 b flor amb els estams ben exserts x 2 3 Myosotis ramosissima a aspecte de la planta, amb els extrems de les tiges corbats helicoidalment x 0,5 b calze seccionat, amb els sèpals coberts de pèls ganxuts i el fruit format per quatre aquenis de paret llisa x 5 4 Heliotropium europaeum a fragment d’una tija amb les flors girades…

Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…

Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…