Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…

Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…

Les comunitats vegetals i les variacions del poblament ornític La distribució dels ocells a escala local és determinada per l’arquitectura de la vegetació, és a dir, per la presència o absència de grans troncs, de diferents estrats de vegetació, etc En efecte, els ocells tenen un règim alimentari molt flexible i, en canvi, són molt especialitzats pel que fa a la manera de procurar-se l’aliment i els hàbits de nidificació, per exemple, l’explotació del terra a la foto inferior, el tallarol capnegre, Sylvia melanocephala , dels arbusts, dels troncs, dels branquillons extrems a la foto superior…

Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot lade les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat al’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses…

El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…