Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…

Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…

Aquesta documentació neix del desig de donar seguretat a les relacions jurídiques privades, mitjançant escriptures, la validesa i l’autenticitat de les quals són garantides per la intervenció d’una persona amb autoritat emanada d’una institució pública, davant la qual el document té valor probatori Per a entendre la significació de la documentació notarial, cal considerar que el notariat ha restat, des de la seva configuració al principi del s XIII, fortament vinculat a la terra A diferència d’altres regnes peninsulars, a la corona catalanoaragonesa el notari fou sempre una figura de notable…

Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya  Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…