Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
monograma
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del s V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral
sarcòfag d’Hipòlit
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut un sarcòfag romà, de marbre, trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Mora, al nord de Tarragona, i conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d'aquesta època trobades a Catalunya
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
Reial Mestrança de Cavalleria de València
Història
Cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció.
Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-hi cal provar…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català…
Roc Chabàs i Llorens
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Cursà la carrera eclesiàstica a València 1858-68, i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral valentina Començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local Historia de Denia , 1876, que li donà prestigi Historia del venerable fray Pedro Esteve , 1880 El 1886, de Dénia estant, inicià la publicació de la revista “El Archivo”, els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana i també a la de l’art Hi collaboraren Joaquín Costa, Fidel Fita,…
Teodora
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la revolta de la…
socialisme utòpic
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…
vults de Sant Esteve
Història
Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, de València, on se’n conserva la pila baptismal.
Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve