Resultats de la cerca

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…

El desplegament temporal del temps Per a l’estudi dels jocs s’ha de tenir en compte el binomi indestriable de l’espai i del temps Un joc se situa en un lloc concret plaça, poble o comarca i en un temps localitzat dins del calendari ja sigui tradicional o actual De la mateixa manera que hi ha un desplegament geogràfic dels jocs, també hi ha un desplegament temporal Malgrat tot, l’actual procés de globalització que envolta les manifestacions populars d’arrel tradicional tendeix a esborrar geografies i freqüències, procedències i antiguitats i a reduir qualsevol coordenada a un aquí i ara comú…

Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…

Productes bàsics La gran diversitat de productes alimentaris a l’abast és una de les principals característiques de l’oferta actual de béns de consum Una passejada pels mercats de tot Catalunya mostra una molt extensa varietat de fruita, verdura, hortalisses, carn, peix, espècies, etc Uns productes que procedeixen dels llocs més allunyats del món i que ho fan en una seqüència estacional que les generacions anteriors no coneixien Poder menjar tot l’any productes d’horta de la temporada com ara mongeta tendra o maduixots és un dels fets sorprenents d’aquesta nova cultura alimentària Poder…

Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…

“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…

El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…

Catalunya posseeix un extens litoral que s’estén des del cap de Creus, al nord, fins a les Terres de l’Ebre, al sud En total, 580 quilòmetres de costa a la mar Mediterrània I, és clar, de la mar li han vingut perills, però també contactes i influències fecundes L’ésser humà s’ha d’adaptar al medi, i és així que quan la costa ofereix bons abrics i condicions favorables a la vida marítima, es fa mariner o pescador Molts pobles tenen la seva raó de ser en la vida marítima Palamós és, amb Roses, un dels ports més importants de Catalunya Les gambes que s’hi pesquen, amb arts d’arrossegament, es…