Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
setanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre setanta, 70.
Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són setanta-un, setanta-una, 71 setanta-dos, setanta-dues , 72 setanta-tres, 73 setanta-quatre, 74 setanta-cinc , 75 setanta-sis, 76 setanta-set , 77 setanta-vuit , 78 setanta-nou , 79 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són setanta-u, setanta-dos, setanta-tres , etc
Identificades les restes fòssils més antigues dels homínids moderns
La revista Nature publica els resultats de la investigació de fragments de dos cranis descoberts a la cova d’Apidima Grècia als anys setanta Un dels cranis correspon a un home de Neandertal i l’altre a un homínid d’una espècie diferent probablement relacionat amb l’ Homo sapiens actual Aquest segon fòssil, datat en 210000 anys, s’afegeix a altres restes humanes identificades darrerament a Euràsia anteriors o contemporànies als neandertals Fins fa poc es creia que fins a la gran migració de fa 60000 anys els únics homínids fora de l’Àfrica eren els neandertals
Institut d’Estudis Eivissencs
Institut d’estudis locals fundat el 1949 i integrat dins el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
En una primera etapa, que va fins al final dels anys seixanta, tingué escassa incidència pública i edità la revista Ibiza i obres d’Isidor Macabich, Enric Fajarnés i Antoni Costa, entre d’altres Al principi dels anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí Mayans i Josep Marí Marí, aconseguiren de l’ajuntament d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari De llavors ençà han estat molts i…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setantaun fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu…
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel…
Joaquim Costa Puig

Joaquim Costa Puig
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol, conegut popularment com Quimet Costa.
S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa…
Grup Ros Roca
Economia
Empresa catalana de sistemes i processos d’enginyeria aplicats al medi ambient.
Fundada el 1953 per Ferran Ros Pijoan i Ramon Roca Sala, amb seu a Agramunt Urgell, com a societat destinada a la compra, venda i transformació de fusta i a la construcció de remolcs, eixos, cisternes i equips d’ús agrícola, el 1956 inicià la producció d’equips de recollida de residus Traslladada a Tàrrega, inicià la seva expansió, amb una nova fàbrica inaugurada el 1968 El grup és constituït per les divisions de medi ambient —on es desenvolupen els equips i sistemes de recollida i tractament de residus urbans sòlids— i de gasos —dedicada a la fabricació de cisternes de precisió, energies…
Santa Maria de Malloles (Perpinyà)
Art romànic
Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setantaun munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada…
Irlanda 2014
Estat
Al mes de gener va entrar en vigor la nova reforma sobre l’avortament en un dels països de tradició catòlica més restrictius de l’Europa occidental Malgrat que es continua prohibint la interrupció de l’embaràs en casos de violació o malformacions del fetus, s’incorpora el risc de mort de la mare –inclòs el risc de suïcidi– com a supòsit legal per a l’avortament D’altra banda, també al gener, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat irlandès per la manca de protecció als menors víctimes d’abusos sexuals en collegis religiosos als anys setanta…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, estudià al collegi de nobles de Cordelles Membre de la petita noblesa rendista, de vida més aviat grisa i reclosa, no gaudí ni de grans riqueses, ni de massa prestigi, ni de poder polític Bé que el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres com a numerari, la seva relació amb els cercles intellectuals barcelonins fou insignificant, i mai no pretengué d’exhibir les seves habilitats literàries d’altra manera que com a esbargiment per a ell i alguns amics Tot i la limitació d’horitzons de la seva vida i de la seva visió del món, el baró, que era un…