Resultats de la cerca

Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona,…

Llicenciat en física per la Universitat de València  el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1993…

Aquests centres de recerca, tots els quals gaudeixen d’un reconegut prestigi, són el Centre de Regulació Genòmica  CRG, l’ Institut de Ciències Fotòniques  ICFO, l’ Institut Català d’Investigació Química  ICIQ, l’ Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia  ICN2, l’ Institut de Física d’Altes Energies  IFAE i l’ Institut de Recerca Biomèdica  IRB Inspirat en institucions com l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech o el Weizmann Institute of Science d’Israel, rep el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació…

Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres,…

Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o…

Dilluns 1 Resolució judicial índia contra una multinacional farmacèutica El medicament anticancerós Glivec podrà comercialitzar-se a l’Índia, després de la resolució judicial contra Novartis © Novartis El Tribunal Suprem de l’Índia rebutja la demanda de la farmacèutica multinacional suïssa Novartis contra el Govern indi per a protegir la patent del medicament anticancerós Glivec, i d’aquesta manera impedir que es comercialitzi com un medicament genèric Segons el Tribunal, el medicament no és prou diferent del que s’utilitzava amb la mateixa finalitat i que ara substitueix el Glivec per a…

L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…