Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…
Castell de Sedó (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sedó és a ponent del terme, vora la riba dreta del Sió Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’existència d’una fortalesa a Sedó és provada des del 1024, any en què en un judici contra Guillem de Lavansa es fixà el terme de Guissona, el qual limitava a migdia amb la guardia de Sadaone és probable que aquesta guàrdia de Sedó sigui la mateixa que l’esmentada com a “ guardia que dicunt de Sudavo ” en el document de donació de Calaf de l’any 1015 Segons l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, el castell Sadaonis era considerat part…
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…
monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’…
Cigonya
La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…
Catasús i Companyia
Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841 Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans Com la majoria dels catalans, s’installà a Santiago i no a l’Havana Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes…
jardí
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
L’assistència als pobres
De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina