Resultats de la cerca
Es mostren 2717 resultats
La comtessa fidel
Literatura catalana
Nom que rep la versió catalana del segle XV que desenvolupa un tema present en moltes literatures: la dama virtuosa cobejada pel seu cunyat
Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic,…
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866,…
L’auca del senyor Esteve
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 i de la qual feu una versió escènica en cinc actes, que era acabada el 1910 i fou estrenada el 1917.
Rusiñol explica la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, “La Puntual”, que el seu avi havia fundat el 1830 La novella, amb un llenguatge elaborat prenent com a patró la parla dels barris de la ciutat vella, se serví d’una tècnica de caricatura humorística que sovint voreja el sarcasme i amb la qual presenta una galeria de tipus i situacions lleugerament deshumanitzats A l’obra de teatre, estructurada amb rigor i superior a la novella, disminueix el sarcasme i el personatge central guanya en complexitat d’altra banda, les necessitats de condensació…
Johannes Eugenius Bülow Warming
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic danès.
Professor a Copenhaguen, féu diverses expedicions científiques pels països escandinaus i a l’Amèrica del Sud És considerat com el fundador de l’ecologia vegetal Són notables les descripcions que féu de la flora àrtica i de la del Brasil La seva obra més notòria és Plantesamfund Gruntraek af den økologiscke Plantengeografi ‘Comunitats vegetals Introducció a la geobotànica ecològica’, 1895, la traducció de la qual a l’anglés 1909 influí poderosament en el desenvolupament de l’escola ecològica anglosaxona
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…
Jaume Sacoma
Història
Nom que ha estat aplicat al protonotari reial de Pere el Cerimoniós Jaume Conesa a causa de la grafia incorrecta que figura en la còpia parcial de la versió catalana de la Historia destructionis Troiae, de Guido delle Colonne, feta per Conesa, còpia duta a terme pel candeler de cera Bartomeu Miquel, a Barcelona, el 1423 i que es guarda a l’Arxiu Capitular de Barcelona.
El fet que aquesta còpia sigui seguida per la còpia, també parcial, de la versió catalana de les tragèdies de Sèneca feta per Antoni de Vilaragut ha fet que hom atribuís a Jaume Sacoma una nova versió de les tragèdies
llenguatge d’etiquetatge sense fils
Electrònica i informàtica
Versió reduïda del llenguatge d’hipertexts HTML.
Pertany als llenguatges XML eXtensible Markup Language , que permeten un conjunt restringit de caràcters tipogràfics i que estan estandarditzats pel consorci de la xarxa internet World Wide Web Consortium , abreviat per W3C
figura
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…