Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Manuel Manrique de Lara y Berry
Música
Crític musical i compositor murcià, difusor de les idees wagnerianes.
Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…
Cavalleria rusticana
Teatre
Drama en un acte de Giovanni Verga (1884).
D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes
Xavier Viura i Rius
Literatura
Teatre
Poeta i autor teatral.
De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística i collaborador d’altres nombroses publicacions La seva poesia és sentimental i preciosista Publicà Preludi 1904, Pasqua florida 1905 i Poesies d’amor 1910, i en teatre, Fra Garí 1906, Conte de tardor 1907, El rostre ideal 1910, etc En collaboració amb Joaquim Pena traduí gairebé tot Wagner fruit d’aquestes experiències és la seva obra Impressions wagnerianes 1908
Sylvio Lazzari
Música
Compositor italià.
Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano
Josep Antoni Muntadas i Campeny

Josep Antoni Muntadas i Campeny
© Fototeca.cat
Industrial.
Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…
Gustav Neidlinger
Música
Baix baríton alemany.
Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus…
John Tomlison
Música
Baix anglès.
Després d’estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester, el 1967 ingressà al Royal Manchester College of Music, on es formà amb O Kraus Debutà al Festival de Glyndebourne, i tot seguit fou contractat per l’English National Opera 1974-81, companyia amb la qual ha interpretat els principals papers del repertori El 1976 debutà al Covent Garden, i a partir d’aleshores inicià una carrera internacional que l’ha dut als principals teatres i festivals del món, com ara els d’Ais de Provença o Salzburg Ha estat membre de la Deutsche Oper 1987-88, i des del 1988 canta regularment a Bayreuth, on ha…
Anja Silja
Música
Nom amb què és coneguda la soprano alemanya Anja Silja Regina Langwagen.
Una de les grans veus de la seva generació, debutà a l’Òpera de Braunschweig quan només tenia setze anys Cantant de poderosa presència escènica, als anys seixanta es consagrà a Bayreuth com una de las grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner El seu ampli repertori inclou també rols de coloratura i dramàtics, des de la Reina de la Nit a Klytemnestra passant per Salomé, Elektra , i els títols italians més importants, a més de les òperes de Janáček i la Lulu d’Alban Berg Des de la temporada 1967-68 ha…
Robert Schunk
Música
Tenor alemany.
Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI…
Ernestine Schumann-Heink
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano i contralt txeca naturalitzada nord-americana, Ernestine Rössler.
Debutà a Dresden el 1878 amb el paper d’Azucena Il Trovatore i després ingressà a l’Òpera d’Hamburg Amb la companyia d’aquest teatre actuà, sota la direcció de G Mahler, a Londres, on interpretà diverses òperes wagnerianes 1892 Entre el 1896 i el 1914 aparegué assíduament a Bayreuth, i del 1898 al 1903 també cantà amb regularitat al Metropolitan de Nova York, després d’haver-ho fet al Covent Garden de Londres 1897-1901 El 1909 tornà a Dresden, on prengué part en l’estrena d' Electra , de R Strauss, amb el paper de Clitemnestra Destacada intèrpret wagneriana, centrà gairebé tota…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina