Amb una població aproximada de 7,2 milions d’habitants i una extensió d’uns 1.607 km2, Londres és, a més de capital de la Gran Bretanya, la ciutat més gran de l’Europa occidental. La metròpoli és integrada per 33 districtes (boroughs), repartits en bona part a banda i banda del Tàmesi. Els seus orígens es remunten vers l’any 50 aC, just a les portes del període imperial romà. Esdevingué capital del major imperi colonial a les dècades del naixement de la modernitat, i és avui centre d’una àrea metropolitana de més de 8.000 km2. Al llarg de la història de la ciutat, persones d’una gran varietat d’orígens i d’identitats han fet de Londres casa seva, i han deixat una profunda petjada en la cultura i el paisatge urbans. Amb més de 50 comunitats ètniques diferents, s’hi parlen més de 300 llengües. Si les ciutats són l’expressió de la realitat multicultural del món, la capital londinenca n’és un dels màxims exponents en bona part, gràcies al seu passat de metròpoli colonial.
En una societat majoritàriament blanca, els mapes sobre la distribució dels grups ètnics i la població segons l’origen permeten parar esment en dos districtes, Brent i Newham, ambdós al nord del Tàmesi, on el percentatge de població blanca no supera el 50%; en els gràfics de sectors, a més, aquests són dos dels districtes on el ventall de colors es mostra amb més claredat, especialment a Newham. De fet, aquest és el districte londinenc on viu menys població blanca, que constitueix el 39,4% dels seus habitants, al costat del 32,5% d’asiàtics no xinesos i el 21,6% de negres (en bona part d’origen caribeny), entre altres grups ètnics.
De totes les minories ètniques que viuen a la metròpoli, la més important correspon al grup format pels sud-asiàtics: indis, pakistanesos i originaris de Bangladesh, els primers dels quals són els més nombrosos. La comunitat índia es reparteix majoritàriament entre els districtes de Harrow (on representen el 21,9% de la població), Brent (18,5%), Hounslow (17,3%) i Ealing (16,5%) –tots districtes veïns i del sector oest de Londres–, i en menor grau també a Redbridge (14,0%), Newham (12,1%) i Hillingdon (9,6). El districte de Tower Hamlets és destacable per la comunitat originària de Bangladesh, que constitueix el 33,4% de la seva població i és la més gran de tota la ciutat.
Entre els asiàtics, cal mencionar encara els xinesos, que tenen el seu propi barri, Chinatown, pels volts de Gerrard Street, al districte de Westminster; s’hi poden trobar els carrers escrits en xinès, escoles i metges propis o cabines en forma de pagoda.
Quant a la comunitat negra, també important a la ciutat, és originària principalment del Carib i l’Àfrica. Els districtes amb un percentatge més alt de població negra es distribueixen al voltant de la City, en forma de mitja lluna. Així, al nord del Tàmesi destaquen Hackney (amb el 24,7% de població negra), Newham (21,6%), Haringey (20,0%) i Brent (19,9%), mentre que al sud de l’eix fluvial es troben Southwark (25,9%), Lambeth (25,8%) i Lewisham (23,4%).
La diversitat ètnica de Londres ha estat la base de la varietat en molts altres aspectes de la vida de la ciutat, com la religió, les festes, la gastronomia, etc. Cristians, musulmans, hindús, jueus i altres confessions més minoritàries conviuen als diferents barris. Mentre que la comunitat cristiana és pràcticament majoritària arreu, els jueus es concentren sobretot a Barnet. L’hinduisme té un bon nombre de seguidors a Harrow i Brent, i els musulmans representen un percentatge molt alt a Tower Hamlets (el 36,4% al costat del 38,6% de cristians), i també a Newham. A Tower Hamlets, al barri conegut oficialment com a Spitalfields i Banglatown, a la cantonada de Brick Lane amb Fournier Street, s’alça un edifici que és tot un símbol de la diversitat londinenca: actualment mesquita, havia estat en temps anteriors una església hugonota, una capella metodista i una sinagoga jueva.
La diversitat és, doncs, al cor de la vida cultural de Londres. Els londinencs tenen actualment en les celebracions del carnaval de Notting Hill, l’Any Nou xinès, el Brick Lane Festival i el Baishaki Mela (celebració de l’any nou de la comunitat de Bangladesh) algunes de les seves manifestacions culturals més multitudinàries. Per altra banda, l’art, la música, la literatura, el cinema, etc. són actualment protagonistes d’una autèntica revolució creativa protagonitzada per fills o nets d’immigrants, que avui viuen dividits entre els seus orígens i la seva nacionalitat. Els conflictes d’identitat i el mestissatge, però, enriqueixen la societat i alimenten la cultura.
222 museus i galeries
Passejar pels museus de Londres permet fer un recorregut multicultural i cosmopolita, i penetrar en la història de l’home i en la de la mateixa ciutat. Londres va ser el nucli de l’imperi que al segle XIX s’estengué pel món sota el regnat de la reina Victòria. La metròpoli dirigia les colònies i creixia espectacularment, fins que es va convertir en la més gran i moderna del món. Al mateix temps, la ciutat anava emmagatzemant el patrimoni cultural i artístic que els exploradors i arqueòlegs descobrien i portaven des dels nous territoris. En conseqüència, es van fundar alguns dels més prestigiosos museus, que han arribat als nostres dies. El British Museum, el museu per excel·lència, acull els principals tresors de les cultures persa, grega, egípcia, romana i xinesa. A la National Gallery es poden veure les obres més valuoses de la pintura europea dels segles XIII al XIX, i al Natural History Museum s’exposen les diferents formes de vida a la Terra. La Tate Gallery és una interessant mostra d’art britànic des del segle XVI, mentre que el Victoria and Albert Museum és la col·lecció més significativa de les arts decoratives de tots els períodes històrics i les civilitzacions. Altres museus són els del cinema i la televisió, el d’història de la ciutat, el del te i el cafè, el de la jardineria, el del transport i tants d’altres que converteixen la ciutat multicultural en una destinació turística de primer ordre.
El carnaval de Notting Hill
Un dels principals i més multitudinaris esdeveniments que se celebren a la ciutat del Tàmesi és el carnaval de Notting Hill, el barri que tradicionalment ha acollit un gran nombre dels nouvinguts de la ciutat.
Des del 1964 cada darrer cap de setmana d’agost –inclòs el dilluns– hi té lloc una de les principals expressions de multiculturalitat de Londres. Els seus orígens s’han de cercar en els immigrants de Trinitat que, instal·lats a Londres, especialment a Notting Hill, volien recordar els grans carnavals que celebraven a la seva illa. El que va començar essent una celebració d’un nombre reduït de persones disfressades passejant pels carrers del barri al so d’uns timbals s’ha convertit en un festival artístic multicultural i multiètnic que aplega prop de dos milions de persones, entre participants i curiosos. A més de les disfresses, el ritme de les bandes, els balls, les desfilades, el calypso (cançonetes satíriques que critiquen la política i la societat del moment), la soca (la música tradicional del carnaval, meitat soul meitat calypso) i les actuacions d’artistes internacionals, els carrers s’omplen de casetes on es pot comprar artesania i menjars de qualsevol racó del món. És el festival artístic més gran d’Europa, i com a carnaval és considerat el segon més important després del de Rio de Janeiro.