i instrument | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

instrument

substantiu masculím
Música
música mús
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.

N'hi ha dues grans classificacions. La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals: corda, vent i percussió. Dins cada grup hi ha subdivisions: així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla; els de percussió poden ésser autòfons (quan hom percudeix el cos de l’instrument) o de membrana. El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de boca, de llengüeta, d’embocadura i de teclat (com l’orgue). Dins cada grup hi ha les anomenades famílies, que reuneixen instruments semblants: així, hom diu que el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix, etc, formen una mateixa família. També poden diferenciar-se els instruments pel fet que uns són d’afinació fixa (temprament) i d’altres són d’afinació variable.

La moderna classificació organològica, deguda a C. Sachs i E. Hornbostel, proposa un criteri únic, basat en la manera en què l’instrument produeix les vibracions sonores. Així, en un instrument aeròfon el so és produït per la vibració d’una columna d’aire, en el cordòfon ho és per la vibració d’una o diverses cordes, mentre que en l'idiòfon és tot l’instrument que vibra en ésser percudit, i en el membranòfon ho fa mitjançant una membrana tesada sobre l’instrument; finalment, l'electròfon genera el so amb dispositius elèctrics o electrònics. Els instruments emprats en l’orquestra de tipus occidental són només una mínima part dels existents, sense comptar la immensa quantitat dels de les cultures no europees. D’altra banda, hi ha varietats de música electrònica que prescindeixen dels instruments. La música experimental ha incorporat nous instruments i ha adaptat objectes en principi no musicals a la producció sonora.

Classificació dels instruments musicals segons C. Sachs i E. Hornbostel

aeròfons1      
columna d’aire limitada trompetes (vibració amb el llavi)   trompeta, trombó, tuba
  flautes (vibració amb un bisell)   flabiol, flauta travessera, flauta dolça
  de llengüeta (vibració amb llengüeta)   oboè, fagot, clarinet, saxofon, cornamusa
columna il·limitada d’aire harmòniques   harmònica, acordió, melodia
cordòfons      
senzills      
cítares amb bastó     bastó musical, arc musical
cítares amb post (amb diapasó o sense)   cítara de concert, saltiri pinçat, saltriri percudit, címbal clavecí, virginal, espineta
de tecla   amb corda pinçada piano, clavicordi
    amb corda percudida  
composts      
llaüts   amb cordal viola, viola de gamba, violoncel, contrabaix
    sense cordal llaüts (mandolina, llaüt, sitar); guitarres (guitarra clàssica, banjo i balalaica)
    lires i arpes  
electròfons      
amplificació electrònica d’instruments musicals     guitarra, baix elèctric
propiàment elèctrics generació mecànica del so   captadors electromagnètics, captadors electroestàtics
  generació elèctrica del so   oscil·ladors d’alta freqüència, oscil·ladors de baixa freqüència
idiòfons      
de percussió directa entrexocats castanyoles, platerets, címbals, triangle
    percudits amb maces, baquetes o escombretes xilòfon, marimba, celesta, vibràfon, campana
  indirecta agitats sonalls, maraques, penjolls de tubs o de sonalls
    gratats matraques
altres (de punteig, de fregament, etc)     caixa de música, làmina vibrant
membranòfons      
de percussió   amb baquetes tamborí, tambor, bombo
    a mà pandereta
de fregament     simbomba
de bufament     mirlitó
1L’orgue pertany alhora al grup d’aeròfons de columna d’aire il·limitada i al de columna d’aire limitada (subgrups de llengüeta)  

Llegir més...