i folklore | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

folklore

Mostrant 1 - 10 de 613

72 ciutats d’arreu del món ballen “La sardana que envolta el món”

20 de juny de 1999
72 ciutats d’arreu del món i 150 localitats catalanes segueixen la convocatòria “La sardana que envolta el món”, organitzada per l’Associació Conèixer Catalunya amb la col·laboració d’altres entitats. L’acte, que coincideix amb el Dia Mundial de la Sardana, pretén reivindicar que aquesta dansa sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Aberri Eguna

Festa (‘Dia de la Pàtria’) que hom celebra cada any al País Basc el dia de Pasqua.

Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès. Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics.

Acord per a impulsar el projecte del Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004

25 de maig de 1997

L’Ajuntament de Barcelona acorda impulsar el projecte del Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004.

adobador

Nom donat als curadors, remeiers i bruixots que exercien llur ofici especialment les nits de Cap d’Any i de Sant Joan.

Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona

Entitat fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.

Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart (Esbart Barcelona) i una comissió per al foment de la música per a cobla (Amics dels Concerts). El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català. Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra. Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país. L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.

La seu és a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants, posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya. La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població. La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores (llevat del 1996, que no se celebrà) cada any s'ha designat una ciutat diferent. Altres esdeveniments i actes que promou són la Fira del Món Geganter,  la Trobada Nacional de Capgrossos, el Congrés País Geganter. Publica des del 1986  la revista trimestral Gegants. Ha elaborat un complet arxiu de fotografies i historials dels gegants i nans dels Països Catalans. A mitjan segona dècada del 2000 tenia unes 400 colles afiliades uns 12.000 associats, la majoria a Catalunya (incloent-hi Catalunya Nord), però també a les Balears, el País Valencià, Andorra i Navarra. L’any 2000 rebé el Premi Nacional de cultura popular que atorga la Generalitat de Catalunya i el 2017 fou declarada Entitat d'Interès Nacional.

Agrupament d’Esbarts Dansaires

Institució creada per iniciativa dels mateixos esbarts, a Manresa, el 1985, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982).

Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació. D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la col·laboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès. Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu . El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura popular, que atorga la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la commemoració del centenari dels esbarts catalans. L’efemèride es començà a celebrar a Vic el 2001 i conclogué a Girona a l’octubre del 2002. El nombre d’esbarts afiliats s’apropa als 200, una vintena dels quals tenen una estructura professional. Hi ha tendències més puristes i grups més innovadors que combinen la dansa tradicional amb la contemporània.

àguila

Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).

És representada encara a Valls ( àguila de Valls ), en la festa major (24 de juny), per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles (hom diu que fa la balladeta ). L’àguila acompanya altres comparses (gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc) al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX. Cal relacionar aquestes figures amb el costum medieval, comú a moltes ciutats i viles catalanes, de posseir una figuració de l’àguila com a herald; d’antuvi el paper era representat per una persona vestida escaientment amb pells diverses, que més tard evolucionà cap a figures més o menys estilitzades construïdes amb materials diversos.

agulla

Pilar que es forma a l’interior d’un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.

agulla

Cadascun dels castellers que, situats dins el castell i encarats als baixos, aguanten els genolls dels segons per evitar que caiguin endavant.
Llegir més...