
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme.
L. Prat

Una vista del campanar de l’església.
L. Prat

Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme.
L. Prat

Una vista del campanar de l’església.
L. Prat

Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est.
G. Llop


Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG775506.
Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església. (JCS)
Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora. Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc. No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic.
El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner
La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada; l’encunyació de monedes segueix un camí paral·lel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència.
En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica

Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana.
ECSA