Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est.
G. Llop
Situació
Aquesta església es troba dins el nucli urbà de Solsona, al jardí d’una casa particular.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG775506.
Sortint de Solsona per la carretera que va a Basella, hi ha, a mà dreta i al peu de la carretera, aquesta església. (JCS)
- El Bages, el Berguedà i el Solsonès, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs. 350-447.
- Els castells catalans, vol. VI, Barcelona 1979.
- Gran Enciclopèdia Catalana, 16 vols., Barcelona 1968-1980.
- Guia de l’església de Solsona, Solsona 1986.
- Rationes Decimarum Hispaniae, vol. I, Barcelona 1946.
- Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, vol.
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars
- Adell i Gisbert, Joan-Albert. L’arquitectura romànica, Els llibres de la Frontera, col·l. Coneguem Catalunya, Barcelona 1986.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Cerámica y vidrio, dins Ars Hispaniae, vol. X, ed. Plus Ultra, Madrid 1952.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Romanesque painting, Windenfeld and Nicolson, Londres 1965.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. La pittura romanica in Spagna, Milà 1966.
- Ainaud i de Lasarte, Joan. Art romànic.
Els estudis sobre l’art romànic de Catalunya
El projecte de Catalunya Romànica d’establir el corpus de l’art romànic català arreu de la geografia catalana s’emmarca en una línia d’empreses enciclopèdiques que pot arrencar de l’obra de Josep Puig i Cadafalch, a començament de segle, o de l’anterior i, sovint oblidada, empresa concebuda per Lluís Domènech i Montaner
Consideracions prèvies
La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada; l’encunyació de monedes segueix un camí paral·lel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència.
En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica
El treball dels artesans
Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana.
ECSA
La recuperació de la pintura romànica catalana
La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques; això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés. Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic. I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural. I això és així.