És una de les llengües oficials de la República de Palau.
Llicenciat en filologia romànica (1959) i en llengües modernes (1962) per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres (1962). Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó.
Fou creat el 2017 per a distingir la millor novel·la publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018.
Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación i contribuí a la fundació del Centre Català. Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada i fou redactor en cap de Las Noticias. Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre, obres teatrals en llengua castellana (entre les quals els drames Atrás el extranjero, 1879, segona part d’El sitio de Gerona, de Josep O.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot. Estudià literatura a Rouen. Ha estat professora de secundària (1960-77) i del Centre d’Educació a Distància (1977-2000).
Graduat al Centre de Formation des Journalistes (CFJ) de París, és membre del grup d’experimentació narrativa d’avantguarda Oulipo des del 1992, i president des del 2019. Ha treballat com a editor a l’editorial Le Castor Astral.
Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao. També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com La invención de China (2001), La empresa de China. De la Armada Invencible al Galeón de Manila (2002), Made in China. El despertar social, político y cultural de la China contemporánea (2005) i La Xina que arriba. Perspectives del segle XXI (2009).
Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya.
El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas—. El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959.
Vida i obra
La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega. Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria. Casat, s’instal·là definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor.
Vida i obra
Fill de Guerau de Peguera i de Berardo. Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700); n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales... (1701), dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català: Al comú sentiment de tota Espanya. Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei, i una en castellà.